Corpografies #4 | Olga Mesa_estO NO eS Mi CuerpO

Corpografies #4 | Olga Mesa_estO NO eS Mi CuerpO

Veure entrades
Corpografies #4 | Olga Mesa_estO NO eS Mi CuerpO

Corpografies #4 | Olga Mesa_estO NO eS Mi CuerpO

La Caldera Les Corts. Eugeni d'Ors 12. La Caldera, centre de creació de dansa. Veure mapa

Tria data

Tria hora

Descripció

El meu cos viu una història comuna a tots els cossos. Observo l'obediència als seus instints, els seus petits errors, els seus dubtes, els seus accidents, les seves manifestacions involuntàries, els seus desitjos i errors. Volia en aquesta peça ballar el desordre d'aquestes imperfeccions.

El solo estO NO eS Mi CuerpO (això no és el meu cos) és la primera part de la trilogia Res, non verba, que Olga Mesa comença al 1996, en col·laboració estreta amb l'artista visual Daniel Miracle, amb la necessitat de qüestionar el pensament del cos i els seus desequilibris com a lloc de trobada amb la mirada de l'altre.

Vint anys després, al 2001 el solo és revisitat per a presentar-lo en el Teatre de la Ville (París) i es fa un fascinant treball de transmissió juntament amb la ballarina Natacha Kouznetsova i l'artista multimèdia Francisco Ruiz de Infante. Amb un llenguatge cru i intens, Mesa posa el focus en les manifestacions involuntàries del cos i les seves emocions. Un cos que transita entre l'estat de vigília i les deflagracions de gestos i que es mostra en la terrible bellesa de la seva derrota. Un univers enigmàtic que es desdoblega en el cos de Natasha Kuznetsova amb una delicadesa i una força captivadores.

És un viatge de l'íntim, del qual també formen part el cinema de Tarkovsky i l'univers de Magritte, a qui la coreògrafa respon a la seva “Ceci n'est pas une pipe” amb el títol de la peça “Això no és el meu cos”.

Per aquesta ocasió es presenta una versió en procés de creació, però en un estadi molt avançat. La peça s'estrena el 16 de desembre al CDCN Pôle Sud, Estrasburg (França).


Olga Mesa és coreògrafa i artista visual. Realitza una investigació personal i innovadora que afirma la part d'allò íntim en la representació. Després dels seus inicis com artista independent a Espanya, es trasllada a Estrasburg (França). Des d'aleshores, contínua la seva investigació sobre la relació del cos amb la imatge. Els seus variats solos creats des dels anys 90 han creat la seva reputació sobre els escenaris internacionals, incloent Después de la última palabra (...), Solo a ciegas, el Lamento de Blancanieves. Amb la companyia Hors Champ // Fuera de Campo, sota la direcció artística de Francisco Ruiz de Infante, ha liderat la tetralogia multimedia Carmen // Shakespeare durant els últims set anys.

Francisco Ruiz de Infante és artista "fora de format" d'una generació marcada per l'encontre amb les màquines audiovisuals, el seu treball participa de les arts plàstiques, literatura, música, vídeo i en els últims anys, troba la seva forma principalment en recorreguts per instal·lacions. Ha realizat important projectes plàstics, fílmics i performatius per a institucions museístiques de tota Europa i Amèrica (Museu de l'Art Modern de la ciutat de París, MNCA Reina Sofía en Madrid, Guggenheim de Bilbao, Lloc de la Biennal de Santa F ...) En el camp de les arts escèniques, col·labora amb el coreògraf Loïc Touzé i el compositor Christian Sebille. Des del 2010, ha estat treballant amb Olga Mesa, especialment en el projecte temàtic Carmen // Shakespeare, i continua desenvolupant el cicle de creació BlueSky.

Natacha Kouznetsova. La seva primera experiència en dansa contemporània va començar a Moscou el 1992. El 1996, va continuar la seva formació a França, primer amb el CNDC d'Angers, després amb la formació EX.ERCE del CCN de Montpellier sota la direcció de Mathilde Monnier. Col·labora des del 1999 amb el coreògraf Mitia Fedotenko en molts projectes, inclós en les peces Чёрное солнце. Black Sun i AkhmatModi. Després de diversos anys treballant amb la companyia de Mathilde Monnier, es va unir a François Verret i va participar en totes les seves creacions, concretament Chantier cabaret, Courts-circuits, Raptus, Rhapsodie démente, Dedans/dehors o Le Pari.

 

Concepció i Coregrafia Olga Mesa

Amb Natacha Kouznetsova, Olga Mesa

Creació sonora i dispositiu audiovisual Francisco Ruiz de Infante

Direcció tècnica i llum Xulia Rey Ramos

So Frédéric Apffel

Producció Pierre Kiener i Hors Champ // Fuera de Campo

Coproducció Marseille Objectif DansE (Marsella, Francia) CDCN, Pôle Sud (Estrasburgo, Francia), La Caldera (Barcelona)

Suport Ministerio de Cultura - DRAC Grand Est, Région Grand Est, ciudad de Estrasburgo

Residències Marseille Objectif DansE (Marsella, Francia) CDCN, Pôle Sud (Estrasburgo, Francia), La Caldera (Barcelona), Ministerio de Cultura - DRAC Grand Est, Région, Grand Est, ciudad de Estrasburgo

Marseille Objectif DansE (Marsella, Francia), la, Fabrique de Théâtre (Estrasburgo, Francia), CDCN, Théâtre de Hautepierre (Estrasburgo, Francia), Espace Simone (Châteauvillain, Francia), La Caldera (Barcelona), LABoral (Gijón)

En aquest cas el promotor no ha especificat la política d'accés a menors, si tens qualsevol dubte, t'animem et posis en contacte directament amb ell.

Compartir!

Organitzat per

La Caldera Les Corts

Veure detalls
Les cookies ens ajuden a oferir els nostres serveis. En utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús de cookies. Més informació