EL MAL DEL JAZZ: QUAN BARCELONA ERA HOT
Un concert amb una mica d’història
El mal del jazz
La Cinta Moreno i el Joel Moreno no són família. Això sí, a més de compartir cognom, comparteixen fascinació pel hot jazz que es feia a Barcelona als anys 40. Aquest interès comú els ha ajuntat en diferents projectes de música i teatre i, fins i tot, els ha portat a fundar una companyia: La Copla de Wisconsin.
Aquesta vegada, però, volen posar la música en primer terme. Per desempolsar un repertori musical tan extens com poc conegut. Per reivindicar un patrimoni musical que mereix un lloc en la història de la cultura catalana. I per donar a conèixer la gran quantitat de sales, festivals, orquestres i músics autòctons que van omplir de jazz el nostre país abans i després de la guerra.
Per tot això, El mal del jazz: quan Barcelona era hot, és, en essència, un concert. Un concert amb una mica d’història. Un concert amb un punt de teatre. Però sobretot, un concert de jazz .
Quan Barcelona era hot
L’arribada de l’anomenada ‘música moderna’ va suposar tot un boom a la nostra ciutat, que aviat es va convertir en l’epicentre ibèric d’aquest nou estil. El hot jazz i les seves variants (swing, foxtrot, boogie-boogie...) van causar un autèntic furor a la Barcelona de posguerra.
El repertori d’aquest espectacle vol fer un repàs per les cançons de jazz que es van composar i gravar a Barcelona durant els anys 30 i 40. Cançons originals en castellà i en català (i també alguna versió) que recorden als estàndards que arribaven del Estats Units i que són el millor testimoni de la revolució del hot a Catalunya.
