Elena Copons, soprano

Pau Bordas, baix

Farran Sylvan James, violí i direcció

Allegro · Andantino molto · Presto

Cantata per soprano i cordes sense violes

Ària · Recitatiu · Ària

Salve Regina (Largo)

Ad te clamamus (Allegro moderato)

Ad te suspiramus (Largo)

Eja ergo, advocata nostra (Moderato)

Et Jesum benedictum (Andantino)

O clemens (Largo)

Allegro · Andantino · Allegro

Stabat Mater dolorosa (Largo)

Cujus animam gementem (Allegretto ma non tanto)

O quam tristis et afflicta (Largo)

Quæ mœrebat (Andantino grazioso)

Quis est homo - Quis posset non contristari (Largo-Andante-Allegro)

Pro peccatis (Andantino grazioso)

Vidit suum dulcem natum (Allegretto ma poco)

Eia mater, fons amoris (Staccato ma largo-Andante)

Fac ut ardeat – Amen (Allegro alla breve)

La Catalunya del Set-cents va ser un bressol important de músics, de manera semblant, salvant les distàncies, al cas dels països txecs, Bohèmia i Moràvia. Com passava en aquesta altra nació sense estat, de Catalunya també en va sortir un excedent de músics i compositors que va trobar acomodament a altres parts del regne de les Espanyes o bé a altres indrets del continent. El cas dels germans Pla és paradigmàtic, i mentre Manuel Pla desenvolupava la seva activitat com a compositor teatral a Madrid, els seus germans Joan i Josep feien una carrera d’èxit a les principals corts i escenaris d’Europa. L’obertura d’aquest programa, que podem atribuir, amb reserves, al primer dels germans, pot estar relacionada amb les “symphonies de Monsieur Plà” tocades al Concert Spirituel de París en els anys 1753-55, però és un tema encara per esclarir. El Stabat Mater de Josep Pla, el germà petit, va ser estrenat tanmateix al monestir d’Arantzazu (País Basc) el 1756. És una obra excepcional en el catàleg dels Pla i palesa analogies estilístiques amb el de Pergolesi, tot i el seu caràcter un xic experimental.

Domènec Terradellas, ben altrament, després de completar la seva formació a Nàpols, la meca de l’art líric d’aleshores, va destacar com un dels principals operistes d’aquesta època entre el Barroc epigonal i el Classicisme incipient, rivalitzant amb autors com Hasse, Galuppi o Jommelli. Si la seva música operística va difondre’s arreu d’Europa, no succeeix així amb la cantata Dall’Oriente non nasce il Sole, que s’ha conservat en un manuscrit únic als arxius de la prestigiosa Accademia di Santa Cecilia de Roma, de la qual n’era membre l’any 1743. Aquesta obra inèdita, recuperada l'any 2019, probablement va ser composta en ocasió del seu ingrés, i no s’havia tornat a cantar des d’aquella època llunyana.

Josep Dolcet