Wet denúncia, exclama i reclama els drets de la dona en el món de l’art
Wet va néixer d’una urgència. La d’esclarir el que significa ser pintora en una societat patriarcal. També va començar amb la seva necessitat d’aclarir uns certs tabús que encara dominen la societat actual; explicar el rol de les dones en el món de l’art, desentranyar què s’amaga darrere de la categoria de “geni” en el món de l’art contemporani. O és només una categoria reservada per a homes? I les dones? Han canviat les coses des de la dècada dels 50 fins ara? Lee Krasner ja ho va resumir molt bé en una entrevista: “Desafortunadament, vaig tenir la sort de conèixer a Jackson Pollock”.
Wet és també una manera d’aprofundir en la seva experiència com a pintora i comprendre la seva transició de la pintura a la performance. I Pollock és l’excusa perfecta. Gran part dels textos provenen dels seus diaris personals que recopilen experiències íntimes de la seva relació amb la pintura, amb el seu procés creatiu i amb el seu company sentimental que llavors també era pintor. Altres textos pertanyen a un conegut escriptor mallorquí anomenat José Vidal Valicourt.