Anatomia d’una banyera és un “solo” de dansa que investiga la fusió de la llengua de signes (LSC) amb el moviment de la dansa. Ambdós son eines de comunicació i font d’inspiració.

Com es sent una veu sota l’aigua? Pots entendre què et diu?

La banyera és l’espai de creació on experimentem amb els sentits i emmudim la paraula, que tantes vegades ens confón i porta a malentesos. Podríem dir que les paraules se les emporta l’aigua? Mitjançant el moviment, les vibracions i la llengua de signes us proposo escoltar a través de la pell i la mirada. Moviments, gestos i signes ubicats en l’espai, reemplacen aquí i ara l’aigua.

Sense ells només hi hauria silencis incòmodes, ara hi ha 230 litres de comunicació.

Amb aquest espectacle, se’ns proposa escoltar a través de la pell i la mirada.