Quadres sonors
Telemann, Les Nacions, Les granotes
Biber, la Batallia · Locatelli, Il pianto d'Arianna
Orquestra Barroca Catalana
Manfredo Kraemer, violí i direcció
Georg Philipp Telemann (1681-1767)
Obertura Les Nacions en Sib M per a cordes i continu - TWV55 :B5
Obertura - Minuet I alternativament - Minuet II - Els Turcs - Els Suïssos -
Els Moscovites - Els Portuguesos – Els Coixos - Els Corredors
Johann Heinrich Schmelzer (c.1620-1680)
Serenata con altre arie
Serenata - Erlicino (Adagio-Allegro) - Ciaconna - Campanella - Lamento
Pietro Antonio Locatelli (1695-1764)
Concerto grosso en Mi b M, op.7 n.6 "il Pianto d’ Arianna” (1741)
Andante · Allegro
Adagio
Andante · Allegro
Largo
Largo · Andante
Grave
Allegro
Largo
Georg Philipp Telemann (1681 - 1767)
"Die Relinge" (Les granotes) Concert per a violí en La M,TWV 51:A4
Allegro - Adagio - Menuet alternativement
Heinrich Ignaz Franz von Biber (1644-1704)
Battalia à 10 en Re M (1673)
Allegro: Sonata
Allegro: “Die liederliche Gesellschaft von allerey Humor”
Presto
“Der Mars”
Presto
Aria
“Die Schlacht”
Adagio: “Lamento der Verwundten Musquetirer” Musqueter ferit
Quadres sonors
Quadres sonors és un programa instrumental dedicat a la música descriptiva on els compositors representen personatges, animals o escenes diverses. Entre d'altres, hi trobem la coneguda i famosa Battalia de Biber, el Concert per a violí Die Relinge (les granotes) o Les Nations de Telemann
El concert per a cordes “Les granotes” de G.P. Telemann forma part dels dedicats a la Natura, molt estimats a l’època i basats en un tema pastoral. El violí principal entra representant una granota i s’hi uneixen la resta d’instruments amb imitacions alegres. La interacció entre els violins produirà detalls especials de gran interès harmònic i rítmic, sostinguts per la base del clavicèmbal i els baixos.
A Locatelli se'l nomenava el Paganini del segle XVIII. Il Pianto d'Arianna fa referència al lamento d'Arianna composat per C. Monteverdi.
Poc se’n sap de la vida de J.H. Schmelzer, abans de la seva arribada a la cort vienesa. Fou un eminent i influent violinista i compositor de qui es diu que Biber podria ser deixeble. El 1658 fou inclòs com a director instrumental en ocasió de la coronació de Leopold I, i al mateix temps, escrivia suites de dansa per a la cort amb temes de mitologia clàssica o de commedia dell'arte com la Serenata con altre arie que interpretem. Els seus membres sovint hi participaven disfressats. Fou anomenat mestre de capella el 1671 i morí l'any 1680 per l’epidèmia de pesta que devastà Viena. Heinrich Ignaz Franz von Biber nascut a Bohèmia, va ser un gran violinista i bon compositor. A La Battalia a 10, probablement feta per a una pantomima de carnaval, hi trobem un nombre inusual de tècniques instrumentals, tals com col legno (fer percutir la corda amb la fusta de l'arc), el pizzicato a Die Schlacht (la batalla) o posar un paper entre les cordes del contrabaix. Al segon moviment, la barreja de diverses cançons populars representa diferents estats d’humor... l'obra acaba amb un adagio, el lament d’un mosqueter ferit a la batalla.