Magalí ens torna a endinsar dins el seu món i ens proposa un viatge per diferents etapes de creixement passades, ens mostra la seva manera de pensar e interpretar al món a través seu i d’altres personatges mitjançant lletres, poemes, aforismes. Ressalta conceptes com la infantesa, l’adolescència, creant una simbiosi entre la visió passada i actual que es presenten com un conjunt indivisible. Esbarregen diferents reflexions subtils amb un punt d’ironia sobre l’acceptació, la depressió, la funció de l’artista dins de la societat, els records que emmagatzemem, que revivim i que es mesclen amb l’eterna roda del gerundi.

En el disc Esponja desplega, junt a Salvador Sobral, el seu historial musical proposant-nos una mescla entre un fons clàssic, jazzístic i música tradicional amb pinzellades de producció moderna. Les cançons d’aquest disc es defineixen a través d’elements vius: piano, corda fregada i diferents tipologies de guitarres; i elements artificials amb efectes electrònics o sintetitzadors. Predominen les balades fortament contrastades amb elements molt enèrgics i festius. Trobem parts recitades, moments íntims i minimalistes però també moments extravertits.