JORRA I GOMORRA presenta "Música sèria" + VÀLIUS presenta "Mesura" a La Jazz Cava de Vic

La Jazz Cava ¿Cómo llegar?

Evento cerrado

Descripción

Dissabte 7 d'abril | Hora: 23h | JORRA I GOMORRA + VÀLIUS | Preu: 8€/6€

Facebook Jorra     Web Jorra     Bubota Bandcamp Jorra     Facebook Vàlius     Bandcamp Vàlius

JORRA I GOMORRA presenta "Música Sèria"

A Mallorca, Jorra Santiago és una celebritat underground , un guitarrista venerat , un músic respectat i un personatge estimat com pocs (hi ha xapes i adhesius amb la seva cara, i l'expressió "puto Jorra!" ja forma part del folklore local). I és que , malgrat la seva joventut , Josep Ramon Santiago Peset acumula un currículum demencial , en el qual destaca la seva participació en alguns dels projectes musicals més importants sorgits de Manacor (ell va néixer alla, com cert tennista i tal) i voltants: Miquel Serra, Roig!, Saïm , Manfel, Pujà Fasuà, etc., etc., etc ., ... i Lost Fills. Seguint els seus passos podries explicar un terç de la història recent del rock mallorquí, pero sobretot hi ha el fet que sempre ha estat un músic que ha aportat una personalitat molt definida a cadascun d'aquests grups i una forma de tocar que cristal·litza a la fi en un projecte a la seva alçada. Jorra i Gomarra és la seva aventura més personal, el seu cap sobre la taula; i "Música sèria" la seva jugada mestra, el corol·lari de tres anys gravant cançons i publicant-les en casset. Iconoclasta com pocs, resulta impossible no caure rendit al seu sentit de l'humor i a la seva innata elegància per digerir tots els tics del pop per regurgitar-los amb mestria. És que algú podría haver compost una cançó més bella per a l'amant del Rei (el veritable, no el que tenim ara)? Se vos acut millor himne a la mandra total que "Deixa-ho"? I que em dius del hit totalitari "Windom Earle" ("tot anira bé si no oposau cap resistència"... Ho podria haver escrit Kim Jong-un!) o el colorisme indestructible d'aquest cant a l'amnèsia alcohòlica. titulat "On he deixat les claus?" ? Ja et dic que escoltant "Música sèria" t'assalten diverses certeses, col·lega: la primera, que Jorra Santiago és un dels músics i compositors amb més talent que hagin sortit de l'illa en els últims deu anys (i només en té 26, ¡puto Jorra!); la segona, que has d'aconseguir una d'aquestes xapes amb la seva careta de querubí amb galtes de cabell d'angel; la tercera és que, com ell canta, més val no oposar cap resistència i, per contra, viatjar agafadets de la seva mà pel camí de rajoles grogues que ens durà al val halla del pop, on tota melodía és perfecta i cada un tenim el nostre propi poni. Anem: dóna-li al play, submergeix-te en Jorra, ensuma el seu aroma, acarona'l... Oi que és suau? Rendeix-te al seu sabor. Entrega-li la teva anima. Colca el teu poni.

VÀLIUS presenta "Mesura"

Hi ha fenòmens que passen a petita escala i influeixen un grapat de persones, quasi a les catacumbes de l’escena. Grups que apareixen i canvien vides. El torn dels Vàlius va arribar fa quatre anys, quan van presentar el seu primer disc: “Escola”. No foren excessivament mediàtics, ni van telonejar el grup indie de moda de torn, però van aconseguir una militància fidel i entusiasta que els seguia allà on anessin. Gerard Segura i Pol Serrahima van connectar amb una audiència assedegada d’himnes ràpids, nerviosos, seminals, on les derrotes s’expliquessin sense pal·liatius: “El pessimisme pot ser una posició intel·ligent sobre la vida”, diuen. Antiherois que saben regalar alegries.

La bona nova és el tercer disc de Vàlius, “Mesura”, un treball que ha trigat dotze mesos a sortir des que van entrar a l’estudi: “Hem tingut un any complicat”, reconeixen.

L’àlbum s’acompanya d’un EP, “Amor”, on el duet incorpora Carlota Serrahima (El Pèsol Feréstec) a la veu: “Ens agrada poder conservar, si ens ve de gust, l’essència del duo, una mica més esparracada i pobra. En canvi, quan canta la Carlota hi dóna un aire completament diferent de tot plegat, per això la diferència”.

A “Mesura” hi ha deu cançons de pop primari, generalment curtes i crits generacionals, punyals feridors i clarividència en poques paraules: “L’èxit és submissió a l’enemic” canten d’entrada. “Mai hem pretès denunciar gairebé res, però qualsevol dia començarem a pensar-nos i uf, quina mandra”, expliquen. De moment, no han canviat gaire el seu “Savoir faire”: “No sabem fer altra cosa, algunes cançons noves potser tenen un pèl més de complexitat en l’estructura o en les lletres, però vaja, tot segueix bastant igual”.

Tampoc varien les regles del grup, escrites al seu debut i que han mantingut amb rigidesa. Haureu observat que escrivim el seu nom en minúscula inicial: n’és una. Alguna que podrien trencar? “El Pol es va treure la samarreta en un concert, vam dir que mai ho faríem”.

Cómo llegar

La Jazz Cava
Rambla Montcada n.5
Vic, Barcelona

Organizado por

La Jazz Cava (Vic)

Ver más