En una realitat paral·lela, el cos podria no existir. Els pensadors s'han anat preguntant al llarg de les diferents èpoques, què és cos i què és ànima o esperit, i com podrien relacionar-se ambdues parts. En aquesta altra existència, el cos podria no tenir un paper principal a la pel·lícula; ser transcendit. La mecànica sistèmica actual capitalitza els cossos fins al punt que fa que l'única manera possible de contraatacar sigui destruir-los. Per això, caldria inventar noves alternatives de cos, noves caixes on tancar-lo i nous mètodes perquè segueixin sent ens vius i sensibles no materialitzats en la fisicitat. SOY UN BAILE és un simulacre d´un altre pla d´existència on els cossos poden ser sons, objectes, un record o un ball. Escollir ser un ball hauria de ser una forma digna de cos.
