De cop i volta, sense ni tan sols preveure-ho, esclata
el conflicte. Sense saber per què, hi ha qui es
baralla, hi ha qui mor, hi ha qui ha de fugir.
Fugir de la normalitat, d'una normalitat
trencada, i emprendre un gran viatge cap
allí on hi ha l'estabilitat. O, si més no, cap
allí on s'intueix que hi ha estabilitat. On
s'espera que els somnis es podran fer realitat:
tornar a tenir una família estable, feina,
menjar cada dia, una casa, un cotxe, un
ordinador, conduir un avió...
