Divendres 3 d'abril | FURGUSON presenta nou disc "Today Can Flourish" | Hora: 23h | Preu: 6€/8€
Facebook Spotify Video "Crystalline"
Si el moviment modernista català pogués ser reinterpretat ara, amb una òptica líquida i digital, sonaria a Furguson. Les mateixes arquitectures entre lo natural i lo oníric, però treballades des de la fluïdesa del so, obviant la rigidesa i l’estoïcisme de la matèria. Furguson aposten por l’optimisme; més espiritual que naïf, i sense la ironia de PC Music. Ells, amb aquest so característic que mescla lo orgànic i lo digital, concilien la il·lusió positivista de dos moviments, aparentment antagònics, com el transhumanisme i el retorn a la naturalesa. En aquest tercer disc sonen, per posar un altre exemple —si cap— més bizarro, como si Jeff Koons s’hagués ubicat al barroquisme: tant ornamental i a la vegada, tant net i nítid. Quasi sembla un assoliment que entre tanta boja referència, hagin aconseguit una acurada cohesió artística.
Today Can Flourish, gravat als estudis Maik Maier per Sergio de Svper, pren el nom d’aquesta llarga espera a la que totes les seves idees sobre la música —certament pròpies tot i que lleugerament heretades de Animal Collective, Dean Blunt o The Flaming Lips—, es materialitzaran en l’àlbum que tens entre mans (i també en tot el que està per venir). És un disc —¡per fi!— de cos present, però obert al futur. Obviant les guitarres en alguns punts (“Crystalline”) o estirant les capacitats vocals al límit (“Red Juice Falls Down”), inclús deixant alguna peça que encara està per acabar (“Ocean”). Hi ha sci-fi ambiental (“Orange Wall Behind Green Wall”), marabuntes de samplejats (“Oh, Cover Us”), baixos funkies a lo Toro y Moi (“It’s Dark But You Still Shine”), balades celestials (“Sunbeam”), des-estructures (“Everything”), catarsis (“Hey You”), i una intro (“In Dreams Was The Karma”), que ens recorden qui van ser i, després de tant amalgama digital, segueixen sent.
