Òscar Briz (L’Alcúdia, 1965) és un dels creadors més destacats de l’escena musical valenciana de les darreres dècades. Cantant, guitarrista i autor valencià que, després d’una primera etapa amb Banderas de Mayo, comença una carrera en solitari des de finals de l’any 1999, habitualment acompanyat de banda. Briz va residir un temps a Austràlia on va formar part de The Whitlams, una popular banda de Sydney amb els que va girar en directe pel continent .

El 1999 va tornar al seu país i tot seguit publica el disc “El Temps Ja Ha Arribat”. Posteriorment lliura “Purdesig” al 2003 i “Identitat Aliena” al 2005. Fins avui, ha publicat un total de 9 elapés sota el seu nom, àlbums que han rebut diversos premis: el seu quart disc, Quart Creixent, va rebre l'Altaveu Frontera a Sant Boi de Llobregat, l’Ovidi Montllor a València com a Millor disc d’Autor de l’any. Òscar Briz va ser un dels tres representants musicals escollits per a l’edició 2007 de la Fira del Llibre de Frankfurt, la més prestigiosa i gran a nivell mundial què aquell any va tindre la cultura catalana com a cultura convidada protagonista.  

Més tard, amb el tema inèdit “Sense futur” en el qual musicava el poeta Salvador Espriu, Briz guanyà ex-aequo la tercera edició (2011) del Premi Miquel Martí i Pol organitzat per la fundació Terra i Cultura, patrocinada pel Celler Vall Llach. Briz ha musicat també al poeta Vicent Andrés Estellés en tres ocasions, una al disc “L’Estiu” i un parell més al següent, “Youth”.  

A l’octubre de 2015 edita un nou àlbum, “Entre llums i Ombres” i en 2017 apareix en la sèrie d’edicions del festival, un directe sota el nom “Al Barnasants”, gravació que recull en viu la primera part de seua trajectòria, fins l’any 2010. Fins aquest punt i des que existeixen els premis Ovidi, tots els seus àlbums han estat guanyadors o bé nominats a millor de l’any en les categories de pop o cançó d’autor.  

En setembre de 2018, publica un EP autoeditat amb quatre temes sota el títol “No caure és que m’agafes de les mans” amb el que va rebre tres nominacions a l’edició 2018 dels Premis Ovidi i dues més als primers Premis Carles Santos de la Música Valenciana.  

Tot seguit, en gener de 2019, torna a auto editar-se amb un nou EP, “El soroll del nostre pas”, amb quatre temes originals més una versió d’un tema del repertori d’en Remigi Palmero i discogràficament parlant, completa l’any amb That Old Feeling, un àlbum d’adaptacions pròpies de grans temes de l’era jazz on apareix com a cantant amb l’acompanyament de Lucas Ibáñez, Amadeu Adell i Felip Santandreu.  

En la tardor de 2020 enceta una exitosa campanya de micro mecenatge Verkami amb l’objectiu de finançar l’edició d’ “Amor & Psicodèlia en temps de virus”, un nou àlbum de cançons pròpies que podria catalogar-se d'obra conceptual al voltant dels temes inclosos en el seu títol. Premiat com a “millor disc de rock” a la XVI edició dels Premis Ovidi i poc després amb dos nous premis a la IV edició del Premis Carles Santos de la Música Valenciana: al “millor disc de cançó d’autor” i “millor cançó” per “La llum es presenta si la crides” , d’entre totes les nominacions i candidatures, tot en novembre 2021 .