“Obrir els ulls
Veure-ho tot nou
El què era tan clar, semblava clar,
just ara ho és”
Un nou començament, una sacsejada. Remoure’s, reaprendre i transformar-se. Enamorar-se a l’instant de l’estrany que ha arribat per quedar-se. I sorprendre’s en descobrir que no és un fre per l’art, ans al contrari: un nou estímul i un impuls que fa emergir un món –també en allò musical- completament ignot i per descobrir.
La cantant, pianista i compositora sabadellenca Lu Rois va debutar l’any 2014 amb el disc “Camí del far”. Vindria poc després l’EP “Cau de lluna” i el segon llarg, “Clarobscur” (2017). En tots ells ja s’intuïen els ingredients que atorguen personalitat a la seva música: una veu trencadissa, un piano còsmic i unes cançons carregades de sensibilitat. Elements que ara es projecten amb més fermesa i prenen noves dimensions en el nou disc “Microcosmos”.
“Microcosmos” gravita sobre la maternitat, en totes les seves cares i accepcions. Celebra la nova vida amb la mirada i el tacte. Obre el cercle amb la dona que acaba de ser mare i el tanca amb la mare absent, posant en escena un ampli ventall de relacions, vincles i refugis. El sentiment dominant d’alegria permet alhora donar veu a silencis, buidors i solituds. Escampa les pors cantant-les al vent. I desprèn, per sobre de tot, amor.
En aquesta nova aventura, Lu Rois ha comptat amb dos grans aliats, la teclista Laia Vallès i el guitarrista Santi Careta. La transformació vital també s’ha projectat en la música: tots tres construeixen junts una nova sonoritat, flonja i acollidora, en un procés orgànic i col·laboratiu, experimentant fins a diluir el piano en un mar de pedals i sintetitzadors, però reservant sempre el protagonisme per a la veu. En la nòmina de col·laboradors hi trobem a més Edi Pou (Za!) i Sara Fontán, que aporten les seves textures sonores a “Andròmeda”.
“Recollirem les nostres ombres
I ens enriurem del què vam ser
Tota aquesta tristesa esdevindrà cançó,
escamparem les pors, cantant-les al vent”
