En aquesta peça poso en crisi llocs centrals que salvaguarden el saber, l'acadèmia o la universitat, que treballen principalment en l'acumulació de dades, a més de privilegiar el saber teòric enfront de l'encarnat. Calen pràctiques que produeixin coneixement des del lúdic i plaent; en el meu cas m'apropio de la disciplina musical i invento una sèrie d'exercicis casolans, amateurs o DIY que aconsegueixin aproximar-me per una banda a la producció sonora i per un altre a la generació de sabers. Aquests impliquen cantar temes de Whitney amb lletres de Ranciere, llegir contractes de treball o convocatòries i les seves clàusules legals com un cant gregorià, musicar amb un Casio una conferència a temps real. I si sí que formes part d'una elit, com és el cas quan et dediques a la dansa contemporània, i trobes plaer en aprofundir en un saber específic, hi ha un altre exercici per invertir jerarquies de poder: passar de 'tocar a' a 'deixar-se tocar per' de manera que es practiqui la simetria entre l'escolta i la voluntat, entre el llenguatge i la carn i seguir posant en crisi certs rols, invertint-los, desdibuixant els límits.
