A través dels jardins neix l'alineació, l'ordre, la cadència, la distància entre els plans i la perspectiva. Giles Clement planteja en el seu llibre Una breu història del jardí, el jardí com una reducció de la història de les formes. Però els jardins també són una relació de ritme i moviment. Un pols entre cos i espai per contenir o projectar entorns. Les jardineres treballen per al futur.
La meva intenció és explorar el cos com a generador de paisatges però també com a paisatge en si mateix. M'interessa observar aquest moment de transició que dic dins el projecte fenomenologies i que s'inspiren en la realitat però també en la ciència ficció: craquelat, efervescència, dissolució ...