CIA. ZIG ZAG DANZA

PORTRAIT suposa una mirada personal al món interior de l'intèrpret, una declaració d'intencions davant el repte de presentar un treball davant el públic; les motivacions, les pors, el preguntar-se el per què necessitem o volem exposar-nos davant aquest públic, deixant entrar a uns desconeguts en el nostre univers més íntim i exposant les nostres emocions i debilitats davant seu. Per què aquesta petita bogeria? Vanitat, morbo, necessitat de ser el centre d'atenció, ... un cercle embullat en el qual es va entrant a poc a poc i del que, un cop dins, és difícil sortir. La solitud en un escenari, és com qualsevol altra situació de solitud. Però en aquesta ocasió és una solitud premeditada, una situació forçada i voluntària d'exposició personal davant d'una audiència que espera rebre. Però, quina necessitat empeny l'intèrpret a "despullar" la seva intimitat davant el públic?