Radio Internazionale és un col·lectiu fundat durant la primera meitat dels anys noranta. El seu concepte es basa en la idea de la nostàlgia de l’art sonor epistolar, inspirat en el soroll de fons distant de les cartes de l’audiència, grotesques i plenes de nostàlgia pel món obscur de les novel·les del segle XIX.
Programàticament, la ràdio fa referència, en el seu aspecte visual i sonor, a la tècnica del cut-up, amb un paper rellevant text, que ho estructura tot. La disposició dels sons es construeix amb artefactes trobats i que s’originen en diversos períodes, i formalment entra en la tradició de la composició aleatòria. Els sorolls del futurisme clàssic es barregen amb una necessitat patològica i desesperada per escriure, a través de collages de sons quotidians amb un pathos autoconscient de veus, imatges trobades i poesia concreta amb una forma extensiva però perversament exagerada.
La invenció i la combinació de tècniques permet que el músic conegui el pintor i que el pintor conegui el poeta. El que queda és poesia en vídeo plena de cinisme, un pastitx d’ella mateixa, on la rima i el ritme, la repetició i la casualitat, creen un nou context per a la "dissolució del sentit".
-
Radio Internazionale es un colectivo fundado durante la primera mitad de la década de los 90. Su concepto se basa en la idea de la nostalgia del arte sonoro epistolar, inspirado en el ruido de fondo distante de les cartas de la audiencia, grotescas y llenas de nostalgia por el mundo oscuro de las novelas del siglo XIX.
Desde un punto de vista programático, la radio hace referencia, en su aspecto visual y sonoro, a la técnica del cut-up, con un papel relevante del texto, que lo estructura todo. La disposición de los sonidos se construye con artefactos encontrados y que se originan en distintos períodos, y formalmente entra en la tradición de la composición aleatoria. Los sonidos del futurismo clásico se mezclan con la necesidad patológica y desesperada por escribir, mediante collages de sonidos cotidianos con un pathos autoconsciente de voces, imágenes encontradas y poesía concreta de forma extensiva pero perversarmente exagerada.
La invención y la combinación de técnicas permite que el músico conozca al pintor y que el pintor conozca al poeta. Lo que queda es poesía en vídeo llena de cinismo, un popurrí de ella misma, en el que la rima y el ritmo, la repetición y la casualidad, crean un nuevo contexto para la "disolución del sentido".
-
Radio Internazionale was founded as a collectiove in the first half of the 1990s. Its concept fits into nostalgic epistolary sound art – inspired in the distant background by listeners’ letters, grotesque and filled with nostalgia for the dark world of 19th-century novels.
Programmatically, the radio refers in both its sound and visual layers to the collage cut-up technique, with an important role for text, which structures the whole. The arrangement of sounds is built here on artefacts found and originating from different time periods, fitting formally into the tradition of aleatoric composition. Noises from classic futurism mix with a pathological and desperate need for writing, as do collages of everyday sounds with a self-conscious pathos of vocals, found footage and concrete poetry – with an extensive, although perversely exaggerated form.
Invention and combining techniques allow the musician to meet the painter & the painter to meet the poet. What’s left is cynical video poetry, a pastiche of itself where rhyme and rhythm, repetition and chance create a new context for the breakdown of sense enclosed in quotation marks.
