En portuguès brasiler, Cavalo do Cão ("cavall de el gos", en traducció literal al català) és una expressió que designa alhora un insecte la picada del qual provoca un dolor punyent; una persona indomable i, finalment, el cavall que el diable munta. El terme també suggereix una mena d'animalitat polimorfa, en transformació. Aquestes característiques ens evoquen una forma de vida híbrida, que no es permet atrapar fàcilment, podent també expressar poèticament els processos de pre i post colonització. En definitiva, la capacitat de mobilització de l'imaginari de tal dita ens impulsa a una composició basada en la materialitat i la ritmicitat del cos i l'espai, mitjançant la (des) conjunció entre el gest i la veu, el so i la imatge, i així, i a situar-nos entre l'encant i l'espant.