Enyor és un projecte artístic que neix de la col·laboració entre Irene Benavent, Anna Amigó i Marco Ecléctico. L'espectacle és emotiu, sensible, potent i ferm, i aborda amb profunditat el tema de la mort, trencant els tabús que envolten qüestions com el traspàs, la sensació de buit i la solitud que experimentem quan un ésser estimat ens deixa. Aquesta peça singular, amb música en directe, estableix un diàleg dual entre la vida i la mort, tradició i avantguarda, passat i futur, tot des d'un present conscient i reflexiu.
L'obra consta de dues parts ben diferenciades. La primera parla del record d'aquelles persones que, sense saber-ho, formen part d'instants que esdevenen moments únics i inoblidables. La segona és una peça escènico-poètica que explora la sensació de buit que senten els éssers propers quan algú traspassa, un interrogant que ens deixa sense respostes. Es tracta de com se'ns desperta l'enyorança i com aquesta, amb el pas del temps, es transforma en nostàlgia. Una nostàlgia que, quan es comparteix en comunitat, ens fa sentir sostinguts, vius i presents, creant un sentiment col·lectiu de pertinença i connexió.
El projecte es basa en la idea original i el guió d'Irene Benavent, qui també n'és la intèrpret principal, aportant la seva veu i presència escènica. Anna Amigó contribueix amb l'arpa, la veu i la composició musical, enriquint l'obra amb melodies que acompanyen i amplifiquen les emocions transmeses. Marco Ecléctico s'encarrega de la producció musical i l'espai sonor, creant una atmosfera immersiva que envolta l'espectador. Junts han iniciat una investigació artística per establir un llenguatge propi, creant una obra que convida a la reflexió profunda i a trencar els silencis al voltant de la mort. Amb aquesta obra, Enyor busca obrir un espai per a la conversa i la comprensió sobre la mort, transformant el dolor i la pèrdua en art i comunitat.
L'obra consta de dues parts ben diferenciades. La primera parla del record d'aquelles persones que, sense saber-ho, formen part d'instants que esdevenen moments únics i inoblidables. La segona és una peça escènico-poètica que explora la sensació de buit que senten els éssers propers quan algú traspassa, un interrogant que ens deixa sense respostes. Es tracta de com se'ns desperta l'enyorança i com aquesta, amb el pas del temps, es transforma en nostàlgia. Una nostàlgia que, quan es comparteix en comunitat, ens fa sentir sostinguts, vius i presents, creant un sentiment col·lectiu de pertinença i connexió.
El projecte es basa en la idea original i el guió d'Irene Benavent, qui també n'és la intèrpret principal, aportant la seva veu i presència escènica. Anna Amigó contribueix amb l'arpa, la veu i la composició musical, enriquint l'obra amb melodies que acompanyen i amplifiquen les emocions transmeses. Marco Ecléctico s'encarrega de la producció musical i l'espai sonor, creant una atmosfera immersiva que envolta l'espectador. Junts han iniciat una investigació artística per establir un llenguatge propi, creant una obra que convida a la reflexió profunda i a trencar els silencis al voltant de la mort. Amb aquesta obra, Enyor busca obrir un espai per a la conversa i la comprensió sobre la mort, transformant el dolor i la pèrdua en art i comunitat.