[CAT] Granular Bastards, el projecte sorgit de la unió de saxofonista Albert Cirera i l'artista sonora Valeria Miracapillo resulta, com a mínim, difícil de descriure. Fruit d'unes sessions d'improvisació, posa en contacte un dels músics de jazz més interessants del panorama europeu i una exploradora sònica que es fonamenta en l'experimentació i l'improvisació a més d'en les avantguardes i el realisme màgic. El nom del seu àlbum, Tacit Ground, prové d'aquesta trobada que sembla impossible, l'al·lusió a un coneixement que prové d'un lloc desconegut. La comunicació tàcita pot indicar un canvi en el pensament, que esdevé compartit. En les seves peces, aquesta entesa es traspassa al so sense cap intenció d'estar bé ni malament, sinó que són veus nues que surten dels instruments, amb els saxofons activant els objectes vibrants del seu cos mentre els aparells fan samples i treuen sons amb sons mecànics igual de rudimentaris. Períodes asíncrons, llaunes de metall que ressonen i densitats caòtiques, res no aconsegueix suavitzar les friccions d'un pensament que intenta assolir la coherència.

Fundats el 1997, White Nerve Connection van participar en alguns concerts i recopilatoris de l'escena industrial polonesa abans de desaparèixer de sobte al cap de molt poc temps. Després d'un documental de 2010 que recorria la seva primera etapa, el 2013 White Nerve Connection van tornar en forma de duo i unes propostes que combinen de manera caòtica beats rituals, música ambient, sons que recorden els de ciutats dadaistes... tot plegat combinat amb sons clàssics provinents de la música ètnica i l'electrònica i submergit en ecos de música de club per obtenir un resultat a mig camí entre l'industrial i l'ambient més fosc.

[CAST] El proyecto surgido de la unión entre el saxofonista Albert Cirera y la artista sonora Valeria Miralcampillo resulta, como mínimo, difícil de describir. Unas sesiones de improvisación sirvieron para ponen en contacto a uno de los músicos de jazz más interesantes del panorama europeo con una exploradora sónica cuyo trabajo se fundamenta en la experimentación y la improvisación, además de las vanguardias y el realismo mágico. El nombre su  álbum, Tacit Ground, procede de ese encuentro que parecía imposible, una alusión a un conocimiento que proviene de un lugar desconocido. La comunicación tácita puede señalar un cambio en el pensamiento, que resulta compartido. En sus piezas, esta complicidad traspasa el sonido sin la intención de estar bien o mal, sino de trazar voces desnudas que salen de sus respectivos instrumentos. Los saxos activan objetos vibrantes de su cuerpo mientras que lo aparatos samplean y sacan sonidos con timbres mecánicos y a la vez rudimentarios. Períodos asíncronos, latas de metal que resuenan y densidades caóticas: nada logra suavizar las fricciones de un pensamiento que trata de ser coherente.

Fundados en 1997, White Nerve Connection participaron en algunos conciertos y recopilatorios de la escena industrial polaca, antes de desaparecer de golpe y porrazo al cabo de poco tiempo. Luego, tras un documental de 2010 que recorría su primera etapa, en 2013 White Nerve Connection regresaron en formación de dúo y con propuestas que combinan, de forma caótica, beats rituales, música ambient, registros que recuerdan a los de las ciudades dadaistas... todo ello combinado con sonidos clásicos procedentes de la música étnica y la electrónica. Además, se sumergen en ecos de la música de club para obtener un resultado a caballo del industrial y el ambient más oscuro.

[ENG] This project, born from the union of saxophonist Albert Cirera and sound artist Valeria Miralcampillo is hard to describe at the very least. Some improvisation sessions were the way one of the most interesting European jazz musicians and a sonic explorer whose work grows from experimentation, improvisation, avant-gardes and magic realism got together. Their album's name, Tacit Ground, comes from that meeting that seemed impossible, a wink to a knowledge that comes from an unknown place. In their tracks, this complicity pierces the sound without wanting to be right nor wrong but to draw naked voices coming out of their instuments. The saxos activate trembling parts of their bodies while machines sample and emit sounds like mechanic, old buzzers. Asynchronous periods, metal cans that resonate and chaotic densities: nothing manages so smooth the frictions of a thought that tries to be coherent.

Founded in 1997, White Nerve Connection were involved in some concerts and compilations from the Polish industrial scene before they suddenly disappeared. In 2013, and after a 2010 documentary covering their first years. Whine Nerve Connection came back as a duo with works that mix, chaotically, ritual beats, ambient music, registers that remember those of Dadaist cities... All combined with classical sounds from ethnic music and also from electronic. In addition to all of this, they dive in echoes of club music to end up with a sound halfway between industrial music and the darkest ambient.