Engendrat en ple confinament, és tota una lliçó de vida: hem de riure malgrat tot; i quan les coses no surten com volem no ens queda més remei que ser creatives i improvisar per sortir del pas. Que si els actors que han d'intervenir a l'espectacle es perden pel camí i mai no acaben d'arribar…? Doncs convertim el figurant gallec, que es presenta fet un desastre, en un actor que serveix el mateix per a un trencat que per a un descosit… Que si la Julieta de Romeu està temptada de treure's la vida…? Res millor que truqui al centre d'atenció al suïcidi i s'animi consolant el seu deprimit interlocutor… Que Otel·lo i Desdèmona acabessin com el rosari de l'Aurora? Si no podem evitar-ho, aprofitem la tragèdia per riure una estona tots plegats.

Un xou fet a mida de Marcel Tomàs, que entra i surt de l'espectacle com i quan vol, recita un fragment shakesperià com resol problemes quotidians que sorgeixen a escena. Teatre dins del teatre.

El dilema, més que Ser o no ser, és Riure o no riure. Tot depèn de tu. Si decideixes no riure queda't a casa. Si vols riure no et perdis Un tal Shakespeare i vine al teatre.