Dissabte 16, 21:00
CIA. VAQUES PRESENTA: J.L. REDONDO, J. ALBUERNE i X. ELIÇAGARAY EN
YE ORBAYU
Circ i humor.
Circ Rural Trash… Un duet de clowns desfasats junt amb un músic polivalent tractant de seduir i seduir-se... fent equilibris sense trampa sobre taules, cadires i botelles de cava.
Idioma: sense text.
PREU: 6€
Repetir-ho com un mantra i descobrir en el seu interior un espectacle de Circ Rural Trash reconfortantment brut i honest, sense cap rastre del perillós, trampós i recurrent clixé de la cursileria i la monada. Un parell d’homes madurs i contundents, José Luis Redondo i Jorge Albuerne, i un músic polivalent, Xabi Eliçagaray, creen una peça desequilibrada, agraïdament grotesca, una dansa descompassada de bèsties desolades, un duet de clowns desfasats, que saben arreplegar la sala, a tots nosaltres, dins del puny, tot fent equilibris sobre ampolles de cava, arribant a enfilar-se fins al teler. I així, a batzegades, compartim el diàleg descarnat d’aquests tres artistes que se’ns posen a la butxaca. El músic penjat el galliner tot ell un paisatge sonor, el bell Xabi Eliçagaray, ens acompanya des de que entrem fins que sortim de la sala, transportant-nos al cor les Valls Asturianes, del cant animal al gemec humà. Ens sentim molt ben pagats.
Text de Melcior Casals.
José Luís Redondo i Jorge Albuerne són dos poca-soltes que viuen la vida com si estiguessin dins 'Por i fàstic a Las Vegas', del mestre Hunter S. Thompson, però amb l’acció traslladada a Benidorm amb soroll de vaques asturianes de fons, la cara de Concha Piquer i alguna simfonia de Dvorak. Sembla difícil, oi? Doncs l’espectacle és tan real com la capacitat de Redondo de fer equilibris impossibles damunt d’ampolles de cava i la d’Albuerne de fer-nos creure que va protagonitzar un anunci de perfum masculí i que la vida l’ha maltractat de mala manera.
Aquest espectacle de circ és per a espectadors adults, que no els fa res la taca al cul als calçotets blancs d’Albuerne i que es peta de riure amb els intents infructuosos d’aquest de seduir el seu company equilibrista. Si ens deixem emportar pels números d’aquests dos asturians sense complexos, pensarem que anar al teatre pot ser això: deixar-se sorprendre per la vida que pot florir dalt d’un escenari, entre ampolles i la màxima del més difícil encara.
Text de Andreu Gomila.
