Sessió a càrrec de Bea Fernández

Quan observem un nen o una nena, descobrim una atenció dispersa en què les dicotomies entre el jo i l'altre, allò material i allò immaterial, el pensament i l'acció, es dissolen incessantment. Cada vegada que ballo amb la meva filla Estela, ens convertim en dues éssers-nenes-persones que comparteixen al mateix nivell el joc, el temps, l'espai, el ritme, el pes del cos en caure, l’ inseguretat en saltar, el mareig de un gir o l’ emoció de la velocitat. En aquesta sessió provocarem altres maneres d'estar juntes, alterant els rols del que és quotidià i sorprenent-nos en llocs inesperats. Posarem al centre la materialitat del cos per trencar les jerarquies entre corporalitats d’ adultes i d’ infantils i les dimensions afectives que s'inscriuen en tota la matèria.