Això no és òpera, però quasi. Espectacle que pretén a través de l'humor, fer un recorregut per les peces més conegudes del repertori operístic, musical, cançó Napolitana... així com sentirem també alguns dels problemes que pateixen els cantants com la inseguretat, l'excessiva seguretat, obsessions. En fi, donar a conèixer com de difícil es la vida del gran "Maestro" i de la gent que aspira a entrar en el selecte món del cant líric en general.
Ezequiel Casamada, Albert Mora i Miquel Cobos van passar la temporada 2013-2014 en un autobús recorrent de punta a punta tot França, representant el celebrat espectacle “Operetta”, de Jordi Purtí i Cor de Teatre. Els seients no eren precisament còmodes i les distàncies i el temps compartit, afavorien l’aparició de tota mena d’activitats simpàtiques i creatives – que ara no vénen al cas – per oblidar el mal d’esquena. El que sí que ve al cas és que, mig de broma mig seriosament, els tenors d’aquella soferta, però magnífifica gira, van començar a deixar volar la seva imaginació… Així, el 2017 es va fundar la companyia Il·luminati.
Per aquest espectacle han aplicat la filosofia de barrejar òpera i humor. “Quasi Opera” neix amb la voluntat de fer passar una bona estona i també pretén fer reflexionar una mica sobre els límits i les convencions de l’art en general i del cant en particular. Hi haurà moltes peces del repertori operístic i no tan operístic; àries, cançó catalana, espanyola, musical, etc. que seran cantades a pèl, sense micros, amplifificadors o res que pugui desnaturalitzar la veu operística.
El que es pretén per damunt de tot és que la gent s’ho passi bé i surti amb un somriure a la cara.