Cinquè disc d’estudi de la seva carrera en solitari, Ses entranyes, amb el que Xarim Aresté posa l’instint i els budells per davant de tot i s’envolta d’una banda exquisida a qui confia tot el seu art. Alguna mena d’intuïció el va fer escriure el vers que dóna títol al disc en mallorquí, que finalment s’ha convertit en un agraïment als músics -tots mallorquins- que l’han acompanyat a l’estudi per parir aquesta obra d’art visceral.

Les cançons que formen part del disc han estat compostes a guitarra i veu des dels budells i no amb la ment. Aresté explica que des del primer moment va renunciar a tenir cap control sobre elles i que, per això, va decidir gravar el disc en directe, sense assajar amb els músics. La qualitat de la banda i la connexió entre els seus membres i amb el projecte farien que les primeres preses fossin autèntiques, sense tenir temps de pensar gaire el que havien de fer, sinó fent-ho des de les entranyes i en tan sols un dia i mig.