La jove companyia Atzucac, va venir a Tous a l’abril a fer la meitat de la residència de creació, ara ha tornat i ens presenten el seu espectacle.
És fosc, els elements juguen: un pet fa explotar un volcà, un esternut aixeca un tsunami i de cop... (quin esglai!) Vísceres i vísceres desfilen. I neix la Terra. I de la Terra, la vida. I de la vida, uns éssers estranys. Comença la història de la humanitat! Tres ens divins (un xic desastres) s’ho miren amb atenció i no acaben d’entendre què recoi passa. Per pair-ho tot, s'aferren a un got de vi i el desembre congelat confús es retira... A ballar, que el món és nat!
D’aquest part inesperat, tres mil vuit cents milions d’anys després, aquests bípedes éssers estranys es tatuen la pell, prenen cafè abans de la classe de meditació, sembren gespa al jardí, surten a córrer de matinada i consulten l'horòscop abans d'anar a dormir... Què els passa pel cap, als humans? Caminen a la recerca constant d’una explicació òptima del perquè de tot plegat (sense gaire èxit) per omplir de color el seu dia a dia. De mica en mica, allà dalt als núvols divins, apareixen com bolets tantes divinitats com milions d’éssers bípedes hi ha. Hi haurà prou espai a la parcel·la daurada del més enllà per fer-hi encabir tota aquesta esplendor? Serà qüestió de pujar-hi per preguntar-los com s'ho fan, per repartir-se el raïm.