Cants d'amor i esperança

Orquestra Barroca Catalana

Soledad Cardoso, soprano
Manfredo Kraemer, violí i direcció

Johann Sebastian Bach (1685-1750)      

Ich habe genug, Cantata BWV 82         

In Festo Purificationis Mariæ, versió per a soprano, flauta, corda i baix continu

Henry Purcell (1659-1695)         

The Fairy Queen, danses    

Antonio Caldara (1670-1736)   

Ària de Giunone, d’Il più bel nome   
Ària - Quella Liria innamorata          

Emmanuel D'Astorga (1680-1757)  

Ària deTirsi, Dafni
Obertura Dafni / Presto-Adagio-Allegro 
Ària - Vo cercando                     

Georg Friedrich Händel (1685-1759) 

Escena de Cleopatra, de Giulio Cesare 
Gavotta (Obertura Ottone)           
Recitatiu - E per cosí un giorno perdo fasti e grandezze? 
Ària - Piangerò la sorte mia          

Georg Friedrich Händel   

Ària de Ginevra, Ariodante         
Musette andante – allegro
Gavotta (Obertura Ariodante)   
Ària - Volate amori   

Cants d'amor i esperança

Cants d'amor i esperança és un programa amb dues parts clarament diferenciades, d'una banda la cantata d’església BWV 82 Ich habe genug de J S Bach i de l'altra música per a teatre escrita per autors de diferents nacions: Henry Purcell, Emmanuel d'Astorga, Antonio Caldara i Georg Friedrich Händel.

La cantata sacra Ich habe genug, fou probablement presentada per primer cop el 1727 en ocasió de la festa de Purificació de Maria i narra el moment en què Jesús és troba amb Simeó a qui l’Esperit Sant havia donat l’esperança de veure el Messies abans de morir, text extret de l’evangeli de Sant Lluc 2:22-32, nunc dimittis.

Bach en va fer tres versions, n'oferim la segona, per soprano, flauta i corda que, tot i no requerir gaires mitjans, presenta una tensió expressiva enorme amb un text ple de joia i esperança en conflicte amb una música plena de pena i dissonàncies que permet accentuar tant la tristesa com l’alegria d’un desig aconseguit.

El pas cap al mon teatral el farem amb música instrumental de Henry Purcell. 

Les danses de The fairy Queen, òpera inspirada per l’obra de William Shakespeare El somni d’una nit d’estiu, ens situaran en el terreny escènic per gaudir d'un seguit d'àries operístiques.

Quella Liria innamorata d’Antonio Caldara, pertany a l’òpera Il più bel nome que fou estrenada al palau de la Llotja de Mar a Barcelona el 2 d’agost de 1708 i oferta com a regal de noces a l’arxiduc Carles d’Austria i a Elisabet Cristina Brunsvic-Wolfenbittel. Es considera la primera representació d’òpera a Catalunya.

L`ària Vo cercando, forma part de l'òpera Dafni que Emmanuel d'Astorga va representar a Barcelona el 1709, on, al coincidir amb Caldara a la Cort de l'Arxiduc Carles III, van fer amistat.

El motiu amorós seguirà present a la part final del concert on, dues àries de les òperes Juli Cesar i Ariodante de G. F. Händel ens aportaran gran bellesa i expressivitat.