Hi ha aquest camp nostre, un terreny. Un lloc que conté i també emana, escalfa i flama (crida). De vegades, això és com una confrontació amb un ós. Diuen que d'aquí naixerà un híbrid humà-ós i ós-humà. Som aquests balls-mossegades-d'-ós. Qui arriba també pot ser atret, ser mossegat, potser convertir-se també en un híbrid. Ens movem ininterrompudament, i estem aquí perquè sempre ha de ser en simultani, cosa que només es genera quan es va alhora. Quan ens acompanyem, pulsem. Fa temps que ens hem oblidat com, per això, recordar ha de ser aquí, un gest de tota invenció.
