S’infiltra al cos de manera silenciosa, va amarant fins al moll de l’ànim, com una plaga, a poc a poc; la ment cau presa d’un vague malestar, una malenconia que no sap d’on ve però comença a sobrepassar-la. I sense adonar-se’n es troba de sobte al fons del pou. Desorientada, n’haurà de recórrer el clima, els inhòspits paisatges, i buscar-hi –per on?– una possible sortida.
