El projecte
La música de La Marta Rius és cançó d’autor amb presa de terra.
La seva veu, íntima, dolça i salvatge, ens condueix a unes cançons amb un
equilibri particular, on res hi sobra i res hi manca.
En aquest nou treball es confirma la seva sensibilitat i la seva força en els
directes, amb una posada a escena propera, fresca i amb el seu toc de mística
rural.
El directe
Un deliciós triangle musical marca el directe d’aquesta proposta. Cada vèrtex aporta un caràcter propi.
El principal, La Marta Rius amb les seves cançons. La seva veritat i connexió amb el públic es complementa amb els altres dos: l’arrel
desacomplexada del Guillem Ballaz i la modernor nostàlgica del Florenci Ferrer.
Un trio que omple l’escenari creant complicitat amb el públic des de la primera cançó.
Diuen, diuen, diuen...
“Les composicions d’aquesta cantant, acordionista i compositora afincada a la Garrotxa
s’assenten sobre tres pilars: en primer lloc, el gust per la cançó mínima, gairebé despullada,
amb estructura senzilla però completa, on res hi és sobrer però res no hi manca. (...) El
segon pilar és una musicalitat que, si bé es mou entre el pop i la cançó d’autor, recorre
sovint als colors de la tradició de forma desacomplexada (...)). I, last but not least, la veu
de Rius, tan trencadissa com enèrgica, que dóna vida a un seguit de versos de poètica
pertorbadora, en especial en cançons com “Ales” o “Sota el coixí””
Roger Palà, Revista Enderrock
“El recorregut de La Marta Rius s’ha mogut per paràmetres de relativa calma i discreció, amb
un ritme natural de maduració ben visible en la intensitat i en les petjades del seu trajecte.
Lluitadora coherent en aquest entorn artesanal que tan construeix melodies i lletres de
sentiment km 0 com dissenya la funda del disc en autoedició serigrafiada, hi ha alguna cosa
en el treball de la Marta Rius que sembla deixar les finestres obertes a la reflexió positiva. I
no parlem d’una reflexió d’impostada transcendència, sinó d’aquells pensaments orgànics i
essencials que ens haurien de guiar els passos”.
Festival ContraBaix
"Condiments de tango, jazz o fins i tot blues per a una base de cançó folk d’autor, sorpreses
en forma de capsetes de música i dansa contempornia, domini més que correcte de
l’escenari al principi i total al final".
Oriol Fuster i Cabrera. Revista Núvol