CALA VENTO
Cala Vento és una rara avis dins del nostre panorama musical. No només per la seva formació de duo de guitarra, bateria i veu que algunes vegades pot semblar una rabiosa banda de cinc membres i d'altres, com un intimista cantautor a peu de carrer, sinó també per la seva sinceritat, per la seva senzillesa i especialment per la seva connexió a un món que sembla estar a punt de desaparèixer.
Joan i Aleix són dos amics de l'Empordà que es van ajuntar el 2015 amb la intenció d'emular la fórmula de Japandroids. No obstant això, van aparèixer unes cançons més pròximes a Los Planetas i l'univers de Nueva Vulcano: lletres molt directes, poc pretensioses, genuïnes i amb aquesta prima línia entre l'individual i el col·lectiu.
En aquests quatre anys, i sempre amb l'ajuda en estudi d'Eric Fuentes i Santi Garcia, han gravat tres discos: Cala Vento (BCore Disc, 2016), Fruito Panorama (BCore Disc, 2017) i Balanceo (Montgrí, 2019). Des de la seva local d'assaig, han tocat fins que els han sortit durícies a les mans, i han pujat a més de dos-cents escenaris de tota la Península, els EUA i Mèxic, en ocasions en concerts íntims per a tres persones i en altres, per a milers.
Els seus directes posen de manifest la connexió entre ells, difícil de descriure, que acaba esclatant en una autèntica catarsi. Una energia que s'encomana sense excepció a un públic que canta les seves cançons com si els anés la vida en això.
Cala Vento és furgoneta, concerts, suor. Una experiència real, la vella idea de ser un grup amb trajectòria i amb un públic que creix al seu costat.
PINPILINPUSSIES
Raquel i Ane es van conèixer creant. Dues ments ràpides, inquietes i apassionades que comparteixen molt més que afició per la música. El grup va començar gairebé paral·lelament a les seves classes de bateria. I un objectiu pel mig: «Almenys, fer un concert al mes«.
Quan «80 / B», el seu primer EP autoeditat, va sortir en digital al febrer de 2019, la seva agenda no només aprovava l'objectiu sinó que el superava amb escreix. Pinpilinpussies han fet créixer el seu directe amb molts concerts en pràcticament totes les sales de Barcelona, amb petites incursions en petits racons de Catalunya i Euskadi, i compartint escenari amb multitud de bandes que no han aconseguit, per ara, llevar la seva obsessió per Courtney Barnett. I és que així es defineixen elles: «Rollu Lo-Fi. Una mica d'Sleater-Kinney, una mica de Bikini Kill, però més chill. Afegeix-li una mica de Courtney Barnett. Garatge-pop amb actitud post-punk. Cançons per fer pogos amb alguna balada. So cru i tal. »
Al juliol de 2019 han gravat el seu primer llarg amb Raúl Pérez a la Mina, Sevilla, i el disc serà editat a través d'Aloud Music en els propers mesos. Abans, van explotar al BAM 2019 davant d'una Plaça Joan Coromines a rebentar, van guanyar el concurs del festival de Embassa't, han estat triades per a la fase final del prestigiós Vila de Bilbao i estan confirmades al Primavera Weekender de Benidorm. I és que tot sembla anar ràpid amb elles, però hi ha alguna cosa en aquesta velocitat que ens fa recordar als parcs d'atraccions: viatgen ràpides però molt segures i s'ho passen d'allò més bé. I quan dues artistes del seu calibre tenen com a primer objectiu passar-ho bé, no ens queda una altra que pujar-nos al vol i gaudir de les seves cançons.
