Un home, una dona, una taula, dues cadires i un record…

Quan la història ja està escrita podem mirar cap enrere mitjançant la memòria dels objectes que ens parlen del que vàrem ser i del que som; dels nostres anhels i de les nostres vivències; de la nostra soledat i la nostra companyia. Dues formes de recórrer un mateix camí, a vegades a prop i d’altres en la més completa de les soledats, que ressonen amb la distorsió de memòria llunyana. Sons i ressons (ecos) dels cossos que parlen. Dues gotes a l’oceà del temps.

En acabar hi haurà un col·loqui sobre el procés de creació.

Durada: 35 min