Partint de la idea de límit i de fi, es proposa una investigació del llenguatge escènic, que convidi a reflexionar sobre l'instint i la insistència dels éssers humans per preservar la pròpia espècie.
En una època de tanta acceleració, com la nostra, reflexionar al voltant de la nostra percepció del temps va sorgir com una necessitat. L'esdevenir, la idea de cicle, el retorn a allò conegut, el revenir, el temps implacable, la idea de permanència vs el canvi, allò indefinit, allò previsible, la durada i la incessant transformació, són alguns dels disparadors per a la construcció d'aquest solo que, inevitablement, en obrir hipòtesis sobre el futur també les obre sobre els començaments…