CRISÀLIDE, el tercer disc d’estudi de DONALLOP, confirma el que s’ha anat palpant en l’ambient des de fa temps: ens trobem davant una banda de dream pop sense precedents a l’escena estatal. Elegància, prosa poètica i passió en onze talls cridats a convertir-se en himnes d’una generació desorientada emocionalment però geo-localitzada, manipulada i abduïda per les grans corporacions. Com diu David Byrne a Cómo funciona la música (Reservoir Books), “la profunditat, la visió radical i la bellesa no s’exclouen mútuament”. El duet format per Joana Pol i Pere Bestard duen encara més enllà aquesta idea. Per primera vegada en molts d’anys d’història de la música pop mediterrània, el minimalisme expressiu, o la idea de buit, deixa pas a la veu. Hi ha veus que no es volen escoltar, són veus silenciades perquè són portadores de veritat, i molt sovint, la veritat és dolorosa però també bella. Els mallorquins demostren al llarg de la seva discografia que són esperits lliures només lligats a una idea invariable, l’essència de Donallop és la mutació. Ara, en format de power trio, amb Josep Servera a la bateria facturen aquest disc enregistrat als Paco Loco Studios de El Puerto de Santa María a Cadis i també, el porten al directe.
Per aquesta ocasió més que especial el duet tenen vàries sorpreses preparades que aniran desvetllant a les seves xxss.